Estimo amb una mà oberta
i l’altra preparada per deixar anar.
Com qui guarda llum als dits
sabent que el vespre arribarà.
No sé si recordar-te
és una forma de tendresa
o una manera lenta
de tornar-me a trencar.
Perquè hi ha dies
que el teu record m’escalfa les mans,
i d’altres
em recorda el fred que vas deixar.
