Ens agrada pensar que el món és complex, ple de matisos, de grisos delicats que expliquen totes les diferències. Però en realitat és molt més simple i molt més cruel: el món es divideix entre qui pot esperar i qui no.
Hi ha persones que viuen projectant-se. Planifiquen, estalvien, especulen amb el futur com si fos un espai ampli i garantit. El demà és una extensió còmoda del present. Si avui falla alguna cosa, ja es resoldrà. Sempre hi ha marge. Sempre hi ha coixí.
I després hi ha els altres. Els que no compten el temps en anys sinó en dies. Els que es lleven amb el càlcul invisible de fins quan podrà aguantar el cos, la terra, la feina precària, la sort escassa. Per a ells, el futur no és una promesa sinó una incògnita amenaçadora. No hi ha projectes, només resistència.
Ens han repetit que el treball dignifica i que tothom té les mateixes oportunitats. És una narrativa tranquil·litzadora, sobretot per a qui no necessita comprovar-la. La meritocràcia és una idea preciosa quan no t’estàs enfonsant. Funciona millor com a consol que com a realitat.
La riquesa no és només tenir diners. És poder equivocar-se sense que el món s’ensorri. És poder descansar. És dormir sense preguntar-se si el demà arribarà amb prou menjar, prou força o prou salut. La pobresa, en canvi, és viure en una tensió constant, en una espera que no promet res.
Potser el més dur no és la manca, sinó la indiferència. El fet que el món continuï girant amb normalitat impecable mentre alguns només intenten aguantar una mica més. Com si la desesperació fos un detall menor, una dada incòmoda en un informe anual.
I així convivim: els que planegen la vida i els que la resisteixen. No és una qüestió de geografia, ni de talent, ni de voluntat. És una línia invisible que travessa el món i separa el viure bé del simple sobreviure.
Neil Alonso Ejarque
03/03/2026
“La riqueza consiste mucho más en poder vivir tranquilo que en tener dinero.”
AMARTYA SEN
Crec que la riquesa no és només diners: és poder respirar, equivocar-se sense por i dormir sense preocupacions constants. La pobresa no és només mancar de recursos, sinó viure sota una tensió permanent, on cada dia és una lluita per resistir. La veritable desigualtat no es mesura en bitllets, sinó en llibertat per viure.
Fuentes: MAGNUM photos, Wikipedia.
