El que havia de ser només una nit es va acabar convertint en set… i una més.

Una decisió impulsiva, una trucada demanant ajuda i, de sobte, em vaig trobar dins d’urgències psiquiàtriques d’un hospital. Entre llums blanques que mai s’apaguen, passadissos que semblen infinits i boxes on el temps deixa de funcionar com a fora, vaig començar un viatge que no esperava: intentar entendre el meu propi cap.

Durant aquells dies vaig conèixer persones molt diferents, però amb alguna cosa en comú: tots havíem arribat allà perquè, en algun moment, la vida s’havia tornat massa difícil de sostenir. Entre crits a la nit, avions de paper que volaven d’habitació en habitació, converses inesperades sobre llibres i moments d’humor en el lloc menys probable, vaig començar a veure que fins i tot dins d’aquell espai tan fràgil també hi havia vida.

Set nits més una amb llum blanca és el relat d’una experiència real amb la salut mental. Una història sobre el pes dels pensaments, la por, la culpa i la sensació de no saber com continuar. Però també és una història sobre demanar ajuda, sobre les persones que apareixen quan més les necessites i sobre aquella petita llum que, encara que de vegades no la veiem, continua empenyent-nos cap a la vida.

Perquè encara que a mi mateix em costi creure-ho molts dies, potser és veritat això que diuen: que el temps pot ser el nostre millor aliat.

I que, d’una manera o altra, de tot se’n surt.